SANT JORDI 2022. CONCURS DE MICRORELATS (4)
CATEGORIA A:
DUES GUANYADORES: SOFIA GARAU LÓPEZ (2ESO E) i JUDIT RIERA PASCUAL (2ESO E)
La solitud de la desconeixença. Sofia Garau López
Em trobo mirant el sostre amb la pols caient damunt meu, amb els ulls plorosos i el soroll al voltant meu, sense companyia només amb el bum i el bam i és així com vaig descobrir la veritat de la vida i el món del meu voltant.
El tacte de la vida. Judit Riera Pascual (2ESO E)
Parada mirant la taula, aquella taula de fa tants d'anys, que em porta records del meu plaer de ser jove. En aquell temps estava plena, però ara està abandonada, només conserva el tacte de la joventud. Damunt el llit, caramulls de roba, sense sentiments ni records. I tot i que la pols s'acumula, la meva ment manté els records.
FINALISTA: JAUME PASCUAL MARTÍ (2ESO C)
L'avarícia mata. Jaume Pascual Martí (2ESO C)
En Jordi va entrar al seminari poc després. Aquell dia va començar una baralla entre un tità i un gegant. Es van barallar, com nois petits, simplement per veure qui tenia més poder. Els dos manaven a les seves joguines mentre ho miraven tot des de el seu pedestal. El que en Jordi no sabia era que d'aquí poc també es convertiria en una joguina i que tan sols serviria per matar i ser matat. Era una guerra on els dos perdien, però l'avarícia sempre guanya per sobre tot.
A aquest relat, avui en dia, se'l coneix com la Primera Guerra Mundial.
CATEGORIA B:
GUANYADORA: MARIA NADAL CARDONA (2BAT E)
Enyorança. Un poema i una família. Maria Nadal Cardona (2BAT E)
S'adormia pensant en les muntanyes, en els núvols baixos, en els rierols, en els prats, en l'aire clar, i realment era el que desitjava, poder tornar a casa.
Ja feia uns mesos que vivia entre reixes, l'havien acusat de blanquejar els diners procedents d'unes campanyes que havien començat per tal d'iniciar i fer una crida a la precampanya electoral.
El judici l'havia declarat culpable i la condemna es prolongava. La cel·la on passava la major part del dia era fosca i humida; comptava amb un únic llit i una sola finestra a través de la qual, els dies que feia bon temps, impregnava la llum procedent del sol.
Cada nit, abans d'anar a dormir, deixava per escrit, en un diari, els fets i aconteixements del seu dia a dia. El que més trobava a faltar eren les abraçades dels seus fills, les besades de la seva esposa i el fet de sentir-se com a casa, aixoplugat pel clima familiar i la tendresa dels seus.
Esperava amb ànsia qye arribés el dia que tot pogués tornar a la realitat, a ser com era abans dels inesperats aconteixements. I ho deixà per escrit a través d'aquestes lletres i versos:
Tendresa, estima i afecte,
les rialles més sinceres dels meus fills,
la màgica innocència de la infantesa;
les paraules més sinceres de la meva dona,
poder sentir-me a prop i en una zona de confort;
com desitjo poder tornar a casa.
FINALISTA: VICTORIA REMUIÑAN (1BAT A)
Estiu. Victoria Remuiñan (1BAT A)
El sol crema, la brisa calenta pretén ofegar-nos, resguardats a l'ombra d'una alzina sentint el cant dels ocells i els crits dels infants corrent i rient. Esquitxades d'aigua a tot arreu, ara de bomba i després de peus. Cervesa freda a la mà, mil històries a contar i recordar, música de fons. Caiguda la tarda, un partit de volei on ningú n'és expert, un sopar improvisat de pa amb oli, dues taronges molt àcides i un meló calent. Tombats a terra cercant constel·lacions de les quals n'hem sentit parlar. Ara que em pos a recordar, semblava com si aquell benestar no hagués d'acabar mai.
