FILOSOFIA i CINEMA: "LA PRIMERA DONA"

 Quasi a finals del tercer trimestre hem fet una sortida amb l'alumnat de 1r de Batxillerat, cosa complicada perquè a la tercera avaluació ja és temps d'exàmens i de tancar el curs, així que reduim les sortides. Però ens va sortir una oportunitat molt especial: anar al cinema. En Domènec Boronat, professor de Plàstica, ens va dir que ho valdria la pena. Així, partirem amb un centenar d'adolescents a veure la pel·licula-documental "La primera dona".

Crec que tots varem plorar i tenc la convicció de que va valer la pena al màxim. La història la podeu cercar per Internet: és la d'Eva, que viu a Manacor, i que a partir d'una experiència molt dolorosa per sortir del món de les drogues i amb un transtorn mental, ens dona llum a nosaltres. Desprès del visionat del documental vàrem tenir el luxe de parlar amb la protagonista i el director, Miguel Eek, i ho vàrem més que aprofitar, amb infinitat de preguntes i aplaudiments a cada resposta. Era el cor que es manifestava. 

A ella si que si li pot atribuir el que Goethe ens deia: "la meva responsabilitat és envers la lluminositat".  Com pot ser que l'ésser més fràgil ens doni tanta llum?, tanta esperança?, tanta fortalesa?. Així són les coses i així és la vida, i el que vos conto crec que s'acosta al que va passar, perquè la joventut no diu mentides a l'hora d'expressar els seus sentiments i les seves cares en sortir eren lluminoses i plenes d'agraïment.

(Bàrbara Riera, professora de Filosofia)