ANTONI TRUYOLS BONET: "LA DIVERSITAT COM A VALOR" i FOTOGRAFIES DE L'ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "ÀNCORA o PALANCA"
El passat dissabte, dia 28 d'octubre de 2022, Antoni Truyols Bonet publicà aquesta reflexió al seu Facebook, acompanyat de fotografies de l'acte de presentació del llibre "Àncora o palanca. Cinquentenari de l'IES Mossèn Alcover de Manacor". És tracta d'un article prou interessant que vos oferim a continuació. Gràcies, Antoni!
La diversitat com a valor
Bon dia!
Ningú com Robert Barth (1990), professor de Harvard, descrivia la diferència com a valor:
"Jo preferiria que els meus fills fossin en una escola on es desitgessin les diferències, se'ls prestés atenció i se celebressin com a bones notícies, com a oportunitats d'aprenentatge. La qüestió que preocupa molta gent és: 'Quins són els límits de la diversitat a partir dels quals una conducta és inacceptable?... Però la pregunta que m'agradaria que es plantegés més o menys és: Com podem fer un ús conscient i deliberat de les diferències de classe social, gènere, edat, capacitat, raça i interessos com a recursos per a l'aprenentatge?'... Les diferències contenen grans oportunitats d'aprenentatge. Les diferències constitueixen un recurs gratuït, abundant i renovable. M'agradaria que la nostra necessitat compulsiva d'eliminar les diferències se substituís per un interès igualment obsessiu per fer-ne ús per millorar l'ensenyament. L'important de les persones - de les escoles - és diferent, no igual" (BARTH, 1990, 514-515. Cit. a STAINBACK i STAINBACK, 2001, 26)
Imagin que actualment i no com al meu temps de l'Institut Mossèn Alcover les aules són un mosaic de cultures. Això, més que un problema, és una riquesa.
És una oportunitat per humanitzar-nos on el respecte, la participació i la convivència han de ser els pilars nous per a l'aprenentatge. Parlar d'educació inclusiva no és parlar d'integració. L'educació inclusiva és un procés per aprendre a viure amb les diferències de les persones. És un procés d'humanització i, per tant, suposa respecte, participació i convivència; tanmateix, la integració fa al·lusió que les persones diferents i els col·lectius minoritaris s'han d'adaptar a una cultura hegemònica.
Canviar els sistemes d'ensenyament i aprenentatge significa que les nines, els nins i els joves s'eduquin per aprendre a ser persones demòcrates, lliures, cultes i respectuoses amb la diversitat.
Parlar d'educació inclusiva és parlar que es reconegui allò que és l'alumne, allò que té, allò que vol amb els seus dubtes i els seus encerts, amb els seus infortunis. Això no ens fa més vulnerables, ajuda a obrir els ulls a la vida, perquè ens possibilita descobrir-nos i construir-nos entre tots.
Parlar d'educació inclusiva és parlar de les barreres que impedeixen que alguns nins i algunes nines, i alguns joves, no siguin respectats en la seva diferència, no participen en la construcció del coneixement.
Les meves felicitacions als 50 anys de l'Institut Mossèn Alcover de Manacor i a la publicació del llibre "Àncora o palanca"
Salut i fins prest, bona gent!
(Antoni Truyols Bonet)
