EPILÈPSIA, LA GRAN DESCONEGUDA
L'epilèpsia és una de les malalties neurològiques més patides al planeta. Dins el món de la medicina, ha resultat un tema molt debatut, per les seves grans, diverses i a vegades ambigües classificacions; però en el nostre dia a dia no ens parem a pensar-hi, no ens genera una gran preocupació com ho fan altres malalties com l'Alzheimer, el VIH o la Covid-19. Malgrat la seva freqüència i els símptomes tan desavantatjosos que presenta, molt poques persones estan realment conscienciades, informades i capacitades per actuar davant una crisi. Hi ha qui li provoca rebuig, i d'altres que en tenen por; però qualsevol de nosaltres pot patir-la, i per aquest mateix motiu no s'ha de deixar de banda intentant evitar una realitat com és aquesta; és més, la població hauria de mostrar-se interessada per aprendre'n.
En primer lloc, resulta impactant la falta de reconeixement que rep l'epilèpsia tenint en consideració que, d'acord amb l'OMS, 50 milions de persones es veuen afectades per crisis recurrents i, malauradament, un 70% d'aquestes podria viure una vida completament normal sense dificultats si es tractàs i diagnosticàs de manera adient. A més a més, afecta les dues edats més vulnerables, els infants i la tercera edat i, per aquest motiu, és encara més important tenir coneixement d'alguns mètodes d'actuació davant les crisis; senzillament mantenint la calma, evitant contusions, tombant la persona cap a un costat o cridant una ambulància ja contribuïm a la superació de la crisi. Així mateix, les conseqüències que té en el dia a dia patir aquesta malaltia són molt perjudicials, pot dificultar l'aprenentatge, causar lesions greus, desenvolupar altres malalties... I si es tractés ràpidament i adequadament totes elles es podrien prevenir o almenys minimitzar. Quan tots aquests factors (la desinformació, els símptomes i la falta d’actuació adequada) s’uneixen, el risc per mort en adults augmenta exponencialment i l'epilèpsia resulta una de les causes més comunes de mort prematura; fets pels quals s'ha de tenir més consciència, cura i respecte.
Així i tot, continua existint gent que conviure en l'escena familiar, laboral o educativa amb persones amb aquesta condició els sembla desagradable o esglaiós. És clar que haver de presenciar una situació com la que és veure com un conegut pateix una crisi epilèptica pot ser traumatitzant per a molts; no obstant això, amb més motiu cal informar-se, per estar preparat i saber com actuar, evitant així un possible atac de pànic i podent ajudar de seguida al pacient.
En conclusió, aquesta condició, malaltia o afecció no ens hauria de generar cap por ni una, sinó que hauria de despertar el nostre interès amb la finalitat d’assolir un benestar tant dels qui la pateixen, com de les famílies i l’entorn pròxim a ells.
Sandra Díaz Femenias, 1r Batxiller
