BEL FULLANA. EXPOSICIONS A NOVA YORK i SIDNEY.
(Fotografia: Revista 07500)
La pintora Bel Fullana (Son Carrió, 1985) exposarà aquest final de l'any 2024 a Nova York i a Sidney. La seva obra segueix una trajectòria ascendent, des de que comença a pintar als disset anys i, sobre tot, a partir de l'any 2011 quan començà a entrar en els circuits professionals de les millors galeries d'art. Desprès de deixar l'IES Mossèn Alcover, estudià Belles Arts a Barcelona, presentant-se a tots els concursos de pintura que podia, d'entre els qual guanyà el Ciutat de Palma i el Ciutat de Manacor (2017). Ara viu i treballa a l'illa dedicant-se per complet a la pintura.
Ella mateixa ens explica la seva pintura: El meu treball més recent es caracteritza per la representació de personatges femenins amb trets posthumans i extraterrestres. Per recrear-los m'inspiro e tendències estètiques procedents de la cultura pop i street culture, i també en persones reals que veig a través de les xarxes socials i Internet: influencers, super stars, drapaires, individus random amb estètiques extremes... Anem, que Instagram és la meva major font d'inspiració ara mateix.
També introdueixo elements que fan al·lusió als seus filtres, així com a bling-bling i petits stikers que pinto sobre el cos dels personatges que solen anar coberts de tatuatges. El resultat són noies-alien amb tendències exhibicionistes muntades amb motos amb pistoles làser que disparen cors (per fer un resum). Podria dir que el més representatiu de la meva feina és el contrast entre el contingut sexy-disgusting de les imatges i l'acabat infantil i naïf de la pròpia pintura.
A dia d'avui, per sort tenc propostes constants de galeries espanyoles i internacionals i no me falta la feina, i tot ique mai acabo de sentir-me a gust dins aquest món artístic, em sento agraïda i afortunada. No demano res més.
"Sayonara Baby". Galeria PIERMARK* . Sidney.
"Cementery Head" . Galeria Freight + Volume. Nova York.
Cementery Head és un projecte que vaig voler fer aquest estiu com a part del dol per la mort de la meva cussa Cristina. Un dia va apareixer a la porta de casa, llavors ja semblava una dona gran. Sempre vaig pensar que havia caigut d'alguna estrella, degué habitar algun lloc llunyà a l'Univers, un lloc antic on la vida és més lenta i llarga. Amb aquesta reflexió a la Revista 07500, Bel Fullana ens explica aquesta sèrie de pintures. En ella, la paleta és torna fosca, amb una atmòsfera fúnebre. Moltes de les obres si no estàn pintades de negre, almenys tenen fons negres. Tot i això, el seu estil propi és manté inalterable, carregat de simbologies.
Aquesta darrera fotografia és de l'any 2020. Bel Fullana apareix amb membres del Departament de Dibuix de l'IES Mossèn Alcover. Tots seguim la seva trajectòria. Enhorabona, Bel!
