SANT JORDI 2024. CONCURS DE POESIA

 

CATEGORIA A. GUANYADORA: IMAN EL BOUKYLY (3ESO D)

IMAN EL BOUKYLY (3ESO D)


LA LLUNA

La nit és fosca i fosca,

Els astres resplendeixen al cel.

La lluna és brillant i pura,

I la mar és tranquil·la i suau.

Els animals dormen i somien,

I el vent ens envolta 

La nit és màgica i encantada,

I és plena de secrets i misteris.

La nit és un somni, una cançó,

Que no vol acabar, no vol marxar.

Els núvols tapen la lluna,

I el silenci em cobreix i em protegeix.

l cel és negre,

Les estrelles brillen,

La lluna és blanca,

I el vent és mou.

Els animals estan en calma,

Els núvols tapen la lluna,

I el silenci ens cobreix,

I ens dóna pau.


CATEGORIA A. FINALISTA: MARIA PÉREZ LLULL (2ESO C)



MARGALIDA PÉREZ LLULL (2ESO C)


A la mar em tiraria.


No sé que faig aquí 

esperant vora mar 

et voldria embruixar 

perquè vinguis a mi.


No tinc notícies de tu 

em vull tirar a la mar 

i ben enmig ofegar 

sense consol de ningú.


La gent inventa històries 

de totes parts del món 

però històries ja són  

se bé que són memòries.


Com  un gos  al seu  amo 

aquí prop jo t’esper 

com si  no passés temps 

torna aquí et demano.



CATEGORIA B. GUANYADOR: JOHN FREDDY FERNÁNDEZ (1BAT D)



JOHN FREDDY FERNÁNDEZ (1BAT D)


No s'ha vist al món
bèstia més estranya,
que vestida d'innocència
grans regnes separa.
Ben usada eina profitosa
però amb moviments erronis
ona destructiva.

Rere barreres s'amaga
quan surt sempre engana;
fa veure el que no és
canvia allò que existeix.
Utilitzada per poderosos
la dita seva té rellevància,
però si un ximple la mou
ningú esmenta el que declara.
Anuncia l'abundància del cor,
pregona el que manen les emocions.
Especula sense pietat
propaga les calúmnies.
Tant de bo pogués controlar-la;
quan pres per la ira,
l'empro sense desgana.
Petit múscul.
Petita flama.
Un món de maldat.
Una bomba que esclata.


           CATEGORIA B. FINALISTA: PAULA ADROVER SEGUÍ (4ESO A) 


PAULA ADROVER SEGUÍ (4ESO A)


Que solitària que ets, oh nit,

Només la lluna t’acompanya!

En sentir la teva arribada

homes i dones tots s’amaguen;

S’enfonyen dins la seva barraca

per creurer-se més grans i forts que tu.

Que freda que ets, oh nit,

separada del clamor de la gent!

De desconfiança i dubtes

ompls a qui tens sota el teu dictat;

Fas col·lecció de mentides i secrets

quan vigiles la fosca ciutat.

Però a tothom que s’atura a mirar

li atorgues l’exclusivitat

de ser captivat per la bellesa

de la intimitat que a tu has lligat.

Que hermosa que ets, oh nit,

amb tot el món dormit!


Entrades populars