SANT JORDI 2024. CONCURS DE MICRORELATS
"La nostàlgia, allò que ens fa conservar part de la nostra miniatura
Enmig d’aquell paisatge, el seu cos dansava pels empedrats d’un petit poble. El temps anava passant i la nostàlgia abraçava amb força el seu cor recordant moments perduts en l’oblit. Carregada de saviesa, històries i vivències, s’assegué sota aquella olivera, envoltada de fulles seques. De sobte, les llàgrimes inundaven els seus ulls mentre feia memòria de la seva infantesa, quan tot semblava estar lliure de preocupacions, i així va ser com es va adonar que la nostàlgia anava també carregada de bellesa; i és que a la vora de la mar hi ha un arbre d’enyorança."
CATEGORIA A. FINALISTA: MARGALIDA PÉREZ LLULL (2ESO C)
"Nocturn"
Són les tantes de la nit i no puc dormir, ja duc hores així. Des del llit sent les ones, el vent que mou els arbres i el seu xiuxiueig que em crida. Al final li faig cas i surt a passejar per cansar-me i després dormir a ple. M’aixec del llit, baix les escales i surt al carrer. A la platja no hi ha ni una ànima, la sorra i les ones són precioses. Em llev les sabates i camin per la platja, la faig incontables vegades, però res, com sempre molt de cansament i gens de son. Vaig a casa i no sé com però he acabat al terrat mirant les estrelles. Oh, que belles! Torn al llit pensant amb la mare i a la fi puc dormir.
"Encara tens el meu cor"
Només vaig conversar amb tu uns instants però jo tinc secrets que també són teus i que tu no saps. Com aquell, que encara que només fossin cinc minuts, per a mi ho foren tot.
Per molt que no ens coneguéssim de res, ni tinguéssim un vincle, ni un llaç, ni un conegut en comú, aquell somriure teu de tants sols un instant ho marcà TOT. Un abans i un després, un moment amb el que te’n dugueres el meu cor. Només deixares un buit amb un riu de llàgrimes i tristor. El més gran de tots els secrets és que encara t’estim i no sé res de tu.
CATEGORIA B. GUANYADORA: SÍLVIA RIGO (2BAT F)
GUANYADORA: SÍLVIA RIGO (2BAT F)
No ho digues a ningú: t’estimo encara;
per l’ombra guardo ma corrent de plors:
només que tu llegeixes en ma cara:
sóc un sepulcre revestit de flors.
Jo la conec ton ànima traidora;
vil i ingrata com ets no ho fou ningú...
mes sigues santa o sigues pecadora,
què li importa a mon cor! Té fam de tu.
Em desagrada ton rostre, esmorteït en cada angle menys als llavis, que són del rosa més suau, del color de la sang que em raja per les venes amb deliri quan et veig. El cel reflecteix uns ulls tan clars, gel inclement enganxat sota un front serè. La lluna, que canta ton nom a les nits, i el sol, que banya la teva pell amb l'ambrat de la l’alba.
CATEGORIA B. FINALISTA: PAULA ADROVER SEGUÍ (4ESO A)
"Canta l'ocell, lo riu, la planta. Canten la lluna i el sol."
Canta l'ocell, lo riu, la planta. Canten la lluna i el sol. I ella ho escolta sense pressa. És un matí assolellat però així i tot fa una mica de vent, per això ha trobat precís agafar un jersei de ganxet. Després de berenar pa amb formatge i nespres, com tota la primavera, perquè l’arbre va carregat de fruits i no s’han de tudar, mira les pastilles que la seva filla li insisteix en que prengui. I gira el cap. Veu les ovelles del veïnat que pasturen enfora amb parsimònia. Surt al porxo i l’escalfor del sol de maig l’acull. S’asseu en el bressol i mira enrere per recordar el passat i les persones que ja han marxat. Té present la seva salut, però tanmateix sap que no val la pena tudar el temps que li queda divagant per hospitals. La seva filla no entén la seva decisió, pensa. S’embafa de rumiar aquest assumpte i ara becarà una estona i després escombrarà les rajoles, impolutes de no passar-hi ningú. Arreglarà els geranis, que li duen una feinada, però està molt gojosa de retocar. Quan es pongui el sol es resguardarà dins la llar. Abans de dormir escoltarà els vells vinils que porten amb ells records del seu matrimoni i tal vegada plorarà una mica per l’enyorança. Dins el llit aclucarà els ulls amb el dubte de si al matí següent encara sentirà com canta l’ocell, lo riu, la planta; la lluna i el sol.
