ANTÒNIA MATAMALAS PROHENS. IN MEMORIAM.

                                  

Vols venir a la meva barca? 

-Hi ha violetes, a desdir! 

anirem lluny sense recança 

d'allò que haurem deixat aquí. 

Anirem lluny sense recança 

-i serem dues, serem tres. 

Veniu, veniu, a la nostra barca, 

les veles altes, el cel obert. 

Hi haurà rems per a tots els braços 

-i serem quatre, serem cinc!- 

i els nostres ulls, estels esparsos, 

oblidaran tots els confins. 

Partim pel març amb la ventada, 

i amb núvols de cor trasbalsat. 

Sí, serem vint, serem quaranta, 

amb la lluna per estendard. 

Bruixes d'ahir, bruixes del dia, 

ens trobarem a plena mar. 

Arreu s'escamparà la vida 

com una dansa vegetal. 

Dins la pell de l'ona salada 

serem cinc-centes, serem mil. 

Perdrem el compte a la tombada. 

Juntes farem nostra la nit.

Maria Mercè Marçal