Setmana de sant Jordi 2021. Departament de Català. Premis dels concursos de 4t d'ESO, 1r i 2n de batxillerat
Com cada any per sant Jordi, el Departament de Català i la Biblioteca Miquel Àngel Riera han convocat els concursos de Microrelats, Poesia i Fotografia. Enguany aquests concursos estaven dedicats a l'obra de Miquel Àngel Riera, escriptor i poeta manacorí que dóna nom a la nostra biblioteca. A més, el Consell de Mallorca ha decidit commemorar el 25è aniversari de la seva mort i celebrar l'Any Miquel Àngel Riera i Damià Huguet.
Aquí teniu els treballs guanyadors i finalistes de la categoria B: 4t, 1r i 2n de batxillerat.
Microrelats categoria B
GUANYADORA: ELISABET RIERA MASIP (4t ESO A)
Vessament de cor!
T’havies aixecat cansada un dia més. Feies mala cara. Ara ho entenc. Tenies el cor inundat. Quan el pare m’ho ha explicat he pensat en el dia que se’ns va inundar la cuina. Ho recordes? La bomba no donava l’abast per eixugar l’aigua. El mateix li passava al teu cor. No donava l’abast per absorbir el líquid vessat al pericardi. Tan cansat estava, que s’ha rendit quan has entrat per la porta d’urgències. Al cap d’uns minuts, l’equip mèdic l’ha tornat a arrancar. Et podria dir, com el poeta, “ja t’estim tant, que et pots morir quan vulguis”, però no t’ho podré dir mai! Ans al contrari, et diré que donis una dent perquè mosseguis més i més vida. Som així d’egoista, ja ho sé! Però no podria viure sense tu. Perquè sense tu no podria veure els secrets amagats a les velles endevinalles. Ni trobaria les perles que mai han estat dins de la closca del meu espai-temps i que tan bé has cultivat tu aquests setanta-cinc anys de vida. T’estim molt, tant que donaria la sang per trobar una paraula davant la qual la mort hagués de passar sempre de llis. Mentre la cerc, sàpigues que t’esper, sense obrir els braços! Com sempre hem fet les dues!
Fotografia categoria B
GUANYADORA: ELISABET RIERA MASIP (4t ESO A)
Microrelats categoria B
FINALISTA: MARIA DEL MAR MAS FIOL (1r BATX B)
Pels carrers de tots aquells que m’encalçaven, tothom havia sentit parlar de mi. Em desitjaven, ho podia veure; als seus ulls hi lluïa una espira de foc, de gel i d’ànima, d’aquella por que ningú gosava anomenar, però també de goig i d’alegria. I m’era curiós veure com, al mateix temps que a mi em cercaven, les meves cames m’empenyien lluny cap a l’horitzó. Una gràcia, giravoltant, un ball senzill entre vides buides i rialles plenes.
Fins que un dia arribà aquell home. El cau de la memòria em deia que ja ens havíem vist abans, però ja se sap com canvieu, els humans; els braços se us fan forts, i la ment, massa dèbil. Aquell home desvestit, de cos i d’ànima, se’m va plantar a davant sense por i sense fred.
- He vingut a buscar-te. Donaria la sang per trobar una paraula davant la qual ningú pogués passar de llis, i donaria els ulls si això em permetés veure-la. Em tallaria les mans abans que les fermessin. Tota la vida t’he cercat, com aquell mariner que navega pel plaer de fer-ho, com aquell nen que encara no ha descobert com va el món; t’he buscat, llibertat, per sentir-me viu. Seria empresonar-te si et demanés que vinguessis amb mi?
Fotografia categoria B
FINALISTA: LLUÍS GAYÀ FUSTER (4t ESO D)
Microrelats categoria B
FINALISTA: JOAN FONS MOREY (1r BATX C)
El poema perfecte és tocar pell humana
Soleiet de primavera feia aquell dia, no hi havia més que il·lusió en saber que vendria. Els cans fermats lladraven, sentien la remor, per la seva condició del sistema auditiu desenvolupat. No es va fer esperar: era ella, motxila en mà, qui em va besar als llavis banyats de saliva divina. Trescar per veure la gran pedra plana que coronava el cim d’aquella muntanya, era de dia. Botes ben fermades i amb el corrent que ens unia, havíem agafat el trot, caminàvem parlant entre cards i pedres que els peus ens torçaven. Agafats de la mà, sentíem com la calentor i la suor dins elles es perdien. A la soca d’un arbre tort férem una aturada, hi havia un niu entrunyellat de tronquets i filallons cosits amb les millors llanes, tota una imaginació, com sense cap eina; aquell animaló, havia fet una gran feina. Amb l’alè més pausat, envestírem el darrer tram fins arribar a la pedra. Natura pura, convidava a jeure, estirats mirant el cel, joc de mans envaint els cossos, fosos en un sol intens.
Poesia categoria B
GUANYADORA: TERESA MOSCOSO (1r BATX E)
Petits plaers
Recorreria cent deserts, per veure la darrera posta de sol.
Donaria la volta al món, per veure un nin somriure.
Escoltaria la missa sense dormir, per un món de lletres i fantasies.
Caminaria descalça per pedres, per una rialla més.
Correria a la corda fluixa, per sentir la pluja a la meva pell.
Bufaria els núvols, per embellir els dies.
Et donaria el meu blanc, per convertir el teu negre en gris.
Gastaria el meu últim alè, per dir-te t'estim.
Donaria una dent, per mossegar més vida.
Poesia categoria B
FINALISTA: GEMMA BAUZÀ (1r BATX C)
T’estim, però me’n fot
Ara que el meu refugi ja no són els teus braços
i ara que el meu cor aprèn a bategar tot sol,
el meu cervell diu “oblidaré que vas existir”
i el meu cor encara crida el teu nom.
Vaig descobrir que eres un cigarret,
que m’agradava l’olor de cremat,
cada calada més tòxica que l’anterior
però jo addicta a elles.
Avui i cada dia,
sent l’olor de la teva absència
i he après a valorar cada instant.
Instants que tu no em donaves.
Eres complicat,
i jo enamorada de l’impossible,
sabíem que érem impossibles, però
vam intentar ser impossibles junts.
Així que recorda si avui trobes això,
que moltes vegades
l’ordre de les prioritats
sí que altera el resultat.
“Vola lluny i sigues feliç,
que jo faré el mateix per tu”.
