Inauguració de la placa del Dia mundial de la poesia 2020 dedicada a la poeta Antonina Canyelles




Presentació del descobriment de la placa del Dia Mundial de la poesia 2020 dedicada a Antonina Canyelles (20 d'octubre de 2020)


    Antonina Canyelles Colom, neix i viu a Palma. Els seus records d'infantesa són records de felicitat, envoltada de llibres, de comèdies i de música, sobretot del violí que, malauradament, deixà als 19 anys. Es decantà cap als estudis de treball social.
La mort prematura dels pares i una tuberculosi, la conduïren a dedicar els tres anys de repòs a la lectura incansable. L'amor pels llibres la conduí a obrir una llibreria d'antiquari amb l'editor Lleonard Muntaner. Posteriorment, exerceix com a professora de català, entre d'altres, al col·legi Pius XII de Palma. Finalment, posa una botiga d'antiguitats.
    La seva trajectòria com a poeta s'inicia l'any 1979, quan obté el premi Marià Aguiló per l'obra Quadern de conseqüències. L'any 1981 apareix la carpeta de poemes i il·lustracions Patchwork. Malgrat que mai no deixa d'escriure, després d'aquests dos primers títols no torna a publicar fins l'any 2005, quan veu la llum l'obra Piercing. L'any 2007 publica D'estructura circular. Amb els reculls Putes i consentits. Antologia poètica. i Tasta'm. 34 poemes inèdits, que obté el reconeixement de la crítica. L'any 2013 publica La duna i la cascada i el 2015, Nus baixant una escala. El 2018 apareix Les bayes del croissant, publicat per Lapislàtzuli.
    Antonina Canyelles exerceix activament de poeta i participa a nombrosos festivals i nits de poesia arreu dels Païssos Catalans. L'any 2015, el grup La Rabera Eclèctica realitza una adaptació teatral de l'obra Putes i consentits i, el 2017, és l'autora escollida per obrir el primer número de la publicació de foto-poesia Panoptik
(d'Uruk Editorial, 2017) i vint-i-un fotògrafs il·lustren poemes seus. Forma part del catàleg Women Writers in Catalan (Raig Verd, 2017) com una de les seixanta escriptores catalanes més representatives de tots els temps.
    Antonina Canyelles es caracteritza per ser una poeta valenta, sense manies ni prejudicis, que diu les coses pel seu nom, és una poeta que admiram i que serveix com a referent tant per a la seva generació com per les generacions actuals i venidores, per aquest motiu el Col·lectiu de Dones de Llevant i Manacor poètic li hem volgut retre aquest homenatge tot immortalitzant els seus versos amb aquesta placa. Antonina Canyelles, gràcies i enhorabona!

M. Magdalena Gelabert.

(Foto: Ultima Hora)

Menjaràs morena, no altres peixos,
menjaràs arròs amb gramenera.
Beuràs aigua amb cabotins de la més bruta.
Et prohibiran trencar la c i geminar la ela.
A poc a poc perdràs la fesomia.
A poc a poc perdrà sonoritat la essa.
La be i la ve serà un tant se me'n dóna.
El so neutre es tancarà com una porta.
Acabaràs amb el cos ple d'autopistes!

Piercing, 2005



 Deixa

Deixa
que els cucs ballin
dins els clivells de les figues
que l'eco s'estavelli contra el mur
que el safrà tinyi de groc
l'índez i el polze.
Deixa
que les cadires seguin
que la calç torni negra
en homenatge a Àfrica
que l'anell llanci la perla
un tros enfora.
Deixa
que la sang de la ploma
circuli per on vulgui
que la flama tengui fred
i en cerqui una altra
que un bric de vi
sigui un llit o una tomba
que el balancí recordi
que un dia va ser un arbre

D'estructura circular, 2007












 

Entrades populars