Institució Pública Antoni M. Alcover: 25 anys sense Jaume Vidal i Alcover
La Institució Pública Antoni M. Alcover ha
programat tot un seguit d’actes entorn a l’obra de l’escriptor manacorí Jaume
Vidal i Alcover, amb motiu dels 25 anys del seu traspàs. Aquí teniu l’enllaç de
la programació i l’accés a la seva biografia.
Per la nostra part, vos adjuntem un fragment, lúcid i aclaridor, de la seva última llicó universitària, sobre la docència de la literatura,
Per la nostra part, vos adjuntem un fragment, lúcid i aclaridor, de la seva última llicó universitària, sobre la docència de la literatura,
Jaume Vidal i Alcover a escriptors.cat
“Hi ha diverses maneres d’ensenyar i d’aprendre,
d’exercitar-se en el coneixement i en la fruïció d’això que hem batejat amb el
nom de Literatura, en la seva condició o aspecte d’una de les manifestacions de
l’Art. I aquí potser, i per començar, s’escau una famosa citació: la de Sant
Agustí en el capítol I de les seves Confessions:
Feis-me saber, Senyor, i donau-me a
entendre quina de les dues coses ha d’esser primer: invocar-te o alabar-te i si
primer ha d’esser conèixer-te per invocar-te. Perquè qui t’invocarà si no et
coneix?. És molt poc freqüent que, entre els professors de Literatura, es
plantegi aquesta qüestió prèvia: invocar la Literatura sense conèixer-la és la
conducta més habitual. Invocar-la sense conèixer-la i per tant sense
estimar-la, perquè del coneixement neix l’amor i sense coneixement no hi pot
haver amor vertader. Això també és agustinià. Què se’n fa, doncs, què se’n pot
fer, d’una cosa invocada – és a dir, cridada a tu, reclamada, exigida – i no
coneguda?. No és la meva intenció començar aquesta meva darrera lliçó
universitària presentant una pàgina de literatura pornogràfica: però la
resposta a la meva pregunta no pot esser més que aquesta: dedicar-la a la
prostitució. Això és: treu-li el màxim profit per mi sense fer comptes dels
possibles beneficis per ella, o més encara, fer-li creure que hi depèn.
D’aquestes dues últimes funcions, se’n solen encarregar els crítics literaris”.
Jaume Vidal Alcover: La docència
de la literatura.
