MOR JAUME SANTANDREU i SUREDA, SACERDOT i ESCRIPTOR MANACORÍ

El sacerdot i escriptor Jaume Santandreu i Sureda (Manacor, 9 de juny de 1938) ha mort, després de tota una vida dedicada als exclosos de la societat i als més necessitats. No és pot estudiar la història recent de Mallorca sense fer esment al seu activisme social. Fundador d' "Acolliments" (s'Arenal, 1973), cofundador de l'Hospital de Nit (1983), impulsor de "El Refugi" (1993) i fundador de "Can Gazà, institut contra l'exclusió social" (2003). ningú a fet tant com el a favor de la dignitat de les persones malaltes i necessitades, dels indigents, els mendicants i els pobres.

Jaume Santandreu fou també un lluitador incansable a favor de la llengua catalana i un gran escriptor, autor d'una obra extensa. El seu primer llibre fou el poemari "Dos pams d'home" (1970), prologat per Miquel Àngel Riera. El seguiren més de trenta-cinc llibres, entre els quals podem destacar "Camí de Coix" (1979), "En nom del pare" (1983), "Nissaga de sen" (1985), "El cos de l'estimera" (1989), "Encís de minyonia" (1996), "Mortuus Dei" (2002), "Catedral amb armaris" (2004), "Negrada" (2018)... fins a la darrera obra "Mon cor afirma estels. Apoelegies" (2024). Col·laborà així mateix amb tots els mitjans de comunicació amb articles, entrevistes i xerrades.

Des de l'IES mossèn Alcover, i molt especialment des de la Biblioteca Miquel Àngel Riera, volem donar el condol a tota els seus familiars i amics de can Gazà. A mort un homenot manacorí que ens ha fet a tots més grans i més bons. Gràcies, Jaume!