VIATGE LITERARI A MADRID i TOLEDO. DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA. ALUMNES DE SEGON DE BATXILLERAT DE L'IES MOSSÈN ALCOVER (III))
Avui hem pogut conèixer la vida i obra del poeta Miguel Hernández i també la seva relació d'amor i odi amb Madrid, la ciutat a la qual va viure en diferents etapes de la seva vida per poder obrir-se camí en el món de la poesia, en els mateixos anys que ja enlluernava l'obra dels poetes del 27. Això és perquè Miguel Hernández, tot i estar classificat dins la poesia del 36, es pot considerar com l'epígon de la generació del 27. Així ens ho va explicar, un any més, Aitor Contreras, president de l'Associació de Hernandianos de Madrid. És una ruta de dues hores en què ens explica mentre passegem pels mateixos carrers les pensions on va malviure, la presó on va estar tancat, la casa de Pablo Neruda. La ruta acaba en el monument que li ret homenatge al parc de l'oest.
L'horabaixa vam visitar el Museu Reina Sofia, concretament l'exposició temporal dedicada a l'Esperpent: Esperpento, Arte popular y revolución estética. L'esperpent és un gènere literari que va crear en Valle Inclán, un gènere que mostra la realitat deformada amb una clara intenció crítica. L'exposició connecta aquesta invenció de Valle a altres expressions artístiques, expressions que van connectant amb les diferents obres d'aquest autor, per exemple: Luces de Bohemia. Vàrem aprofitar per visitar la segona planta i gaudir d'aquelles obres íntimament connectades amb la literatura i context històric que s'estudia a segon de batxillerat, i no podia faltar el Guernica.
Finalment, el professorat va anar a una de les moltes activitats voluntàries culturals que es va oferir a l'alumnat, a l'adaptació teatral de la novel·la Nada de Carmen Laforet al teatre Maria Teresa Guerrero. Vam gaudir d'una adaptació magistral i d'una dramatització impactant que va aconseguir endinsar-nos dins l'angoixa existencial de n'Andrea, la protagonista i la narradora d'aquesta història de la postguerra espanyola, a una Barcelona derruïda que ens recorda que les pitjors guerres són les que nosaltres lluitam amb nosaltres mateixes durant la nostra existència.
