DINAR DE JUBILACIÓ D'ANTONI GÓNGORA, ISABEL MARTÍ i MARGALIDA RIERA

El passat dijous, 23 de juny, se celebrà el dinar de final de curs del personal de l'IES Mossèn Alcover, amb l'assistència de més d'un centenar de professores i professors i de personal no docent. També s'hi afegiren alguns exprofessors i exprofessores que ja no estan en actiu o que fan feina a altres centres. S'aprofità l'avinentesa per celebrar el comiat de tres docents que han tingut una relació molt important amb el nostre institut i que celebraven la seva jubilació: Isabel Martí, Antoni Góngora i Margalida Riera. Es tracta de tres persones molt estimades tant pels companys com per l'alumnat, tres professionals excel·lents i que han destacat per la seva vocació. En l'acte de comiat, el director, Antoni Gayà, els dirigí unes paraules d'agraïment, la professora M. Magdalena Gelabert llegí uns textos dedicats a la seva carrera docent i Margalida Riera i Bel Martí llegiren un glosat sobre el seu pas per l'institut i sobre la seva vida dedicada a la docència. Els tres homenatjats obsequiaren tots els assistents amb una planta crassa amb una pissarreta i unes paraules de filòsofs i professors sobre l'educació. En nom de l'IES Mossèn Alcover els desitjam molta sort en aquesta nova etapa.

El reportatge fotogràfic és de na Bàrbara Riera i de na Cati Gili.





















































SOM MESTRE
JOHN W. SCHLATTER

Vaig néixer el primer moment en què va sorgir una pregunta de la boca d'un infant. He estat molts d'homes i moltes dones en molts llocs. Som Sòcrates emocionant els joves d'Atenes a descobrir noves idees mitjançant l'ús de preguntes. Som Anne Sullivan teclejant els secrets de l'univers a la mà oberta de Helen Keller, sorda, cega i muda.

Som Isop i Hans Christian Andersen revelant la veritat a través d'innombrables rondalles i relats. Som Marva Collins quan lluitava pel dret de tots els infants a l'educació. Som Mary McCloud Bethune, la que construí una gran escola superior per al meu poble, usant com a pupitres les caixes de taronges buides. Som també Bel Kaufman, encaparrotat a pujar per l'escala que baixa.

Els noms de qui ha practicat la meva professió ressonen inoblidables per a la humanitat: Booker T. Washington, pedagog i reformista negre d'Estats Units, Buda, Confuci, Ralph Waldo Emerson, Leo Buscaglia, Moisès i Jesús. Som també totes aquelles persones els noms i rostres dels quals s'han oblidat fa molt de temps però les lliçons i el caràcter es recordaran sempre en els èxits dels seus deixebles.

He plorat d'alegria en les noces dels antics alumnes, he compartit l'emoció pel naixement dels seus fills i he quedat amb el cap inclinat pel dolor i la confusió en les tombes cavades massa aviat per a cossos massa joves.

En el transcurs d'un dia m'han cridat perquè fos actor, amic, infermer i metge, entrenador, cercador d'objectes perduts, prestador de diners, taxista, psicòleg, pare substitut, venedor, polític i guàrdia de la fe. 

Malgrat els mapes, plànols, fórmules, verbs, històries i llibres, no he tingut res per ensenyar perquè en realitat els meus estudiants només es tenien a ells mateixos com a tema d'estudi i jo sé que per dir-te a tu mateix qui ets necessites ni més ni pus que el món sencer.

Som una paradoxa. Parlo amb veu més alta com més escolt. Els meus principals dons es troben en el que jo estic disposat a rebre, amb agraïment, dels meus deixebles. 

La riquesa material no és una de les meves metes, però som un investigador a temps complet en la meva recerca de noves oportunitats per a què els meus alumnes usin els seus talents i en la meva constant recerca d'aquests talents que de vegades jeuen enterrats en l'auto-derrota.

En un moment màgic, a un metge li és concedit de portar una nova vida al món. A mi se'm permet veure que la vida reneix cada dia amb noves preguntes, idees i amistats.

Un arquitecte sap que si construeix amb compte, les seves estructures poden durar segles. Un mestre sap que si construeix amb amor i veritat, el que construeix durarà eternament.

Jo som un guerrer que, dia rere dia, lluita contra la pressió, la negativitat, el conformisme, els prejudicis, la ignorància i l'apatia. Però puc comptar amb grans aliats: la intel·ligència, la curiositat, el suport dels pares, la individualitat, la creativitat, la fe, l'amor i la rialla, disposats a defensar el meu estendard amb un suport indomable.

A qui, sinó a vosaltres, els pares, he d'agrair aquesta vida meravellosa que tenc la fortuna de viure. Perquè m'heu fet el gran honor de confiar-me la major contribució que heu fet a l'eternitat: els vostres fills.

I per això tenc un passat ric en records i un present que és un repte aventurer i divertit perquè em permet passar els meus dies amb el futur.

Som mestre... i don gràcies a Déu per això cada dia. 


VIATGE A GRÈCIA

                                                        Al meu bon amic Antoni Góngora

A la recerca de l'infinit
                                                   emprenc el viatge a Grècia.
                                                   La serp em guia
                                                   fins a l'oracle de Delfos,
                                                   llum de l'inevitable,
                                                   i faig camí fins a pujar al Parnàs
                                                   per recitar-hi aquest poema.
                                                   I, amagada entre els boscos,
                                                   em convertesc en home
                                                   per un sol dia,
                                                   tot cercant la veritat
                                                   de l'ortodòxia pura del Mont Atos
                                                   on som la Verge Del Jardí.
                                                   I me'n duc el misticisme dins les mans
                                                   per deixar-lo volar en direcció a Creta.
                                                   Allà m'esperen els braços alçats en cercle
                                                   per ensenyar-me la dansa
                                                   que han après dels Déus.
                                                   Embriagada de mediterrani
                                                   puc travessar mil·lenis,
                                                   Herodot em condueix
                                                   i em presenta Fídies i Sòfocles.
                                                   Mentre dinam a casa del Gran Alexandre,
                                                   els amics Ulisses i Homer,
                                                   amb vestit de lli i sandàlies,
                                                   parlen en grec eòlic a Safo i Hipàcia.
                                                   I tots plegats pujam a Atenes
                                                   per festejar la Dionísia
                                                   sota la mirada atenta
                                                   dels mil ulls de l'Olimp.
                                                   Ja de retorn, amb la mirada fixa
                                                   a l'horitzó de blaus
                                                   agraesc haver pogut tastar
                                                   tanta saviesa.


Maria Magdalena Gelabert i Miró 
                                        

                                              
GLOSES DE LA JUBILACIÓ
 ISABEL MARTÍ / MARGALIDA RIERA


                                                            1. Com si fos preinscripció
                                                    per poder obtenir una plaça,
                                                    sa coa, fins a sa Bassa,
                                                    per no perdre l'ocasió
                                                    d'esser a sa jubilació
                                                    que avui aquí celebram.
                                                    Tot plegat ha estat un clam.
                                                    O és sa pena d'aquest dia
                                                    o bé ha estat s'alegria
                                                    de què a la fí mos n'anam.

                                                2. Sempre podrem recordar
                                                    la partida de tots tres.
                                                    Però si heu de fer s'espès
                                                    no vos podrem ajudar
                                                    perquè no tendrem horari.
                                                    No mos veurem a diari
                                                    i, ja que és el darrer dia,
                                                    a noltros mos 'gradaria
                                                    deixar-vos un comentari.

                                                3. La primera joventut
                                                    férem juntes batxiller,
                                                    vull dir BUP, i COU també,
                                                    sempre al nostrat institut,
                                                    i d'ençà mai no hem perdut
                                                    el contacte cada dia
                                                    i amb aquesta sintonia
                                                    hem forjat una amistat.
                                                    I per si no hagués bastat
                                                    vàrem fer Biologia.

                                                4. Els anys d'universitat
                                                    també visquerem plegades,
                                                    férem dies i vetlades
                                                    que sempre hem recordat.
                                                    I quan vàrem haver entrat
                                                    a dins el món laboral,
                                                    també ho vàrem fer igual.
                                                    El nostre destí darrer,
                                                    va ser el Mossèn Alcover,
                                                    fins avui fent el jornal.

                                                5. Tenim companys jubilats
                                                    i alguns mai hi arribaren
                                                    uns altres que concursaren,
                                                    tots han estat recordats.
                                                    Tants de moments demostrats
                                                    a la pissarra i tarima
                                                    és el que mos legitima
                                                    a dir amb satisfacció
                                                    que a la nostra professió
                                                    la tenim amb gran estima.

                                                6. Exercint de professors
                                                    per reforçar les columnes
                                                    de molts de millers d'alumnes,
                                                    alguns bons i altres millors,
                                                    i qualcun de perillòs.
                                                    Hem vist passar tanta gent
                                                    i hem fet tant d'acolliment
                                                    dels que mos han arribat,
                                                    que tant prest hem ensenyat
                                                    com après cada moment.

                                                7. També ses generacions
                                                    de novell professorat
                                                    que amb el temps mos hem topat
                                                    i han duit noves il·lusions.
                                                    Unes noves edicions
                                                    que ben prest 'gafen coratge
                                                    per compartir aquest viatge
                                                    amb la nostra experiència.
                                                    Tot plegat ha estat l'essència
                                                    d'un continu aprenentatge.

                                                     8. L'equip de les oficines
                                                    sempre en disposició
                                                    perquè tot vagi millor
                                                    per noltros, per nins i nines.
                                                    I si cauen les cortines
                                                    'nam a cercar les porteres
                                                    que per tot tenen maneres,
                                                    fent-mos 'nar més dret que un fus.
                                                    I quan no n'hi caben pus
                                                    van i tanquen les barreres.

                                                9. I si hem de fer conclusions
                                                   de tants d'anys de convivència,
                                                   són, amb molta diferència,
                                                   tots els moments d'il·lusions.
                                                   I quan feim avaluacions,
                                                   que són ben males d'emprendre,
                                                   hem arribat a comprendre,
                                                   orgullosos de dir-ho
                                                   amb total satisfacció,
                                                   que ensenyar ha estat aprendre.

                                             10. Tots tres vos hem d'agrair
                                                   poder fer sa despedida
                                                   d'aquests anys de nostra vida
                                                   que haurem viscut fins aquí.
                                                   Ha estat un gust compartir
                                                   amb voltros aquest quefer.
                                                   Salut per tot temps que ve
                                                   i a dins aquesta glosada
                                                   hi deixam una abraçada
                                                   per tot Mossèn Alcover.
                                                   
                        
                                                   
                                                   
                                                    
                                                    
                                                    
                                                    
                                                    

















Entrades populars