El passat dijous, 23 de juny, se celebrà el dinar de final de curs del personal de l'IES Mossèn Alcover, amb l'assistència de més d'un centenar de professores i professors i de personal no docent. També s'hi afegiren alguns exprofessors i exprofessores que ja no estan en actiu o que fan feina a altres centres. S'aprofità l'avinentesa per celebrar el comiat de tres docents que han tingut una relació molt important amb el nostre institut i que celebraven la seva jubilació: Isabel Martí, Antoni Góngora i Margalida Riera. Es tracta de tres persones molt estimades tant pels companys com per l'alumnat, tres professionals excel·lents i que han destacat per la seva vocació. En l'acte de comiat, el director, Antoni Gayà, els dirigí unes paraules d'agraïment, la professora M. Magdalena Gelabert llegí uns textos dedicats a la seva carrera docent i Margalida Riera i Bel Martí llegiren un glosat sobre el seu pas per l'institut i sobre la seva vida dedicada a la docència. Els tres homenatjats obsequiaren tots els assistents amb una planta crassa amb una pissarreta i unes paraules de filòsofs i professors sobre l'educació. En nom de l'IES Mossèn Alcover els desitjam molta sort en aquesta nova etapa.
El reportatge fotogràfic és de na Bàrbara Riera i de na Cati Gili.
SOM MESTRE
JOHN W. SCHLATTER
Vaig néixer el primer moment en què va sorgir una pregunta de la boca d'un infant. He estat molts d'homes i moltes dones en molts llocs. Som Sòcrates emocionant els joves d'Atenes a descobrir noves idees mitjançant l'ús de preguntes. Som Anne Sullivan teclejant els secrets de l'univers a la mà oberta de Helen Keller, sorda, cega i muda.
Som Isop i Hans Christian Andersen revelant la veritat a través d'innombrables rondalles i relats. Som Marva Collins quan lluitava pel dret de tots els infants a l'educació. Som Mary McCloud Bethune, la que construí una gran escola superior per al meu poble, usant com a pupitres les caixes de taronges buides. Som també Bel Kaufman, encaparrotat a pujar per l'escala que baixa.
Els noms de qui ha practicat la meva professió ressonen inoblidables per a la humanitat: Booker T. Washington, pedagog i reformista negre d'Estats Units, Buda, Confuci, Ralph Waldo Emerson, Leo Buscaglia, Moisès i Jesús. Som també totes aquelles persones els noms i rostres dels quals s'han oblidat fa molt de temps però les lliçons i el caràcter es recordaran sempre en els èxits dels seus deixebles.
He plorat d'alegria en les noces dels antics alumnes, he compartit l'emoció pel naixement dels seus fills i he quedat amb el cap inclinat pel dolor i la confusió en les tombes cavades massa aviat per a cossos massa joves.
En el transcurs d'un dia m'han cridat perquè fos actor, amic, infermer i metge, entrenador, cercador d'objectes perduts, prestador de diners, taxista, psicòleg, pare substitut, venedor, polític i guàrdia de la fe.
Malgrat els mapes, plànols, fórmules, verbs, històries i llibres, no he tingut res per ensenyar perquè en realitat els meus estudiants només es tenien a ells mateixos com a tema d'estudi i jo sé que per dir-te a tu mateix qui ets necessites ni més ni pus que el món sencer.
Som una paradoxa. Parlo amb veu més alta com més escolt. Els meus principals dons es troben en el que jo estic disposat a rebre, amb agraïment, dels meus deixebles.
La riquesa material no és una de les meves metes, però som un investigador a temps complet en la meva recerca de noves oportunitats per a què els meus alumnes usin els seus talents i en la meva constant recerca d'aquests talents que de vegades jeuen enterrats en l'auto-derrota.
En un moment màgic, a un metge li és concedit de portar una nova vida al món. A mi se'm permet veure que la vida reneix cada dia amb noves preguntes, idees i amistats.
Un arquitecte sap que si construeix amb compte, les seves estructures poden durar segles. Un mestre sap que si construeix amb amor i veritat, el que construeix durarà eternament.
Jo som un guerrer que, dia rere dia, lluita contra la pressió, la negativitat, el conformisme, els prejudicis, la ignorància i l'apatia. Però puc comptar amb grans aliats: la intel·ligència, la curiositat, el suport dels pares, la individualitat, la creativitat, la fe, l'amor i la rialla, disposats a defensar el meu estendard amb un suport indomable.
A qui, sinó a vosaltres, els pares, he d'agrair aquesta vida meravellosa que tenc la fortuna de viure. Perquè m'heu fet el gran honor de confiar-me la major contribució que heu fet a l'eternitat: els vostres fills.
I per això tenc un passat ric en records i un present que és un repte aventurer i divertit perquè em permet passar els meus dies amb el futur.
Som mestre... i don gràcies a Déu per això cada dia.
VIATGE A GRÈCIA
Al meu bon amic Antoni Góngora
A la recerca de l'infinit
emprenc el viatge a Grècia.
La serp em guia
fins a l'oracle de Delfos,
llum de l'inevitable,
i faig camí fins a pujar al Parnàs
per recitar-hi aquest poema.
I, amagada entre els boscos,
em convertesc en home
per un sol dia,
tot cercant la veritat
de l'ortodòxia pura del Mont Atos
on som la Verge Del Jardí.
I me'n duc el misticisme dins les mans
per deixar-lo volar en direcció a Creta.
Allà m'esperen els braços alçats en cercle
per ensenyar-me la dansa
que han après dels Déus.
Embriagada de mediterrani
puc travessar mil·lenis,
Herodot em condueix
i em presenta Fídies i Sòfocles.
Mentre dinam a casa del Gran Alexandre,
els amics Ulisses i Homer,
amb vestit de lli i sandàlies,
parlen en grec eòlic a Safo i Hipàcia.
I tots plegats pujam a Atenes
per festejar la Dionísia
sota la mirada atenta
dels mil ulls de l'Olimp.
Ja de retorn, amb la mirada fixa
a l'horitzó de blaus
agraesc haver pogut tastar
tanta saviesa.
Maria Magdalena Gelabert i Miró
ISABEL MARTÍ / MARGALIDA RIERA
1. Com si fos preinscripció
per poder obtenir una plaça,
sa coa, fins a sa Bassa,
per no perdre l'ocasió
d'esser a sa jubilació
que avui aquí celebram.
Tot plegat ha estat un clam.
O és sa pena d'aquest dia
o bé ha estat s'alegria
de què a la fí mos n'anam.
2. Sempre podrem recordar
la partida de tots tres.
Però si heu de fer s'espès
no vos podrem ajudar
perquè no tendrem horari.
No mos veurem a diari
i, ja que és el darrer dia,
a noltros mos 'gradaria
deixar-vos un comentari.
3. La primera joventut
férem juntes batxiller,
vull dir BUP, i COU també,
sempre al nostrat institut,
i d'ençà mai no hem perdut
el contacte cada dia
i amb aquesta sintonia
hem forjat una amistat.
I per si no hagués bastat
vàrem fer Biologia.
4. Els anys d'universitat
també visquerem plegades,
férem dies i vetlades
que sempre hem recordat.
I quan vàrem haver entrat
a dins el món laboral,
també ho vàrem fer igual.
El nostre destí darrer,
va ser el Mossèn Alcover,
fins avui fent el jornal.
5. Tenim companys jubilats
i alguns mai hi arribaren
uns altres que concursaren,
tots han estat recordats.
Tants de moments demostrats
a la pissarra i tarima
és el que mos legitima
a dir amb satisfacció
que a la nostra professió
la tenim amb gran estima.
6. Exercint de professors
per reforçar les columnes
de molts de millers d'alumnes,
alguns bons i altres millors,
i qualcun de perillòs.
Hem vist passar tanta gent
i hem fet tant d'acolliment
dels que mos han arribat,
que tant prest hem ensenyat
com après cada moment.
7. També ses generacions
de novell professorat
que amb el temps mos hem topat
i han duit noves il·lusions.
Unes noves edicions
que ben prest 'gafen coratge
per compartir aquest viatge
amb la nostra experiència.
Tot plegat ha estat l'essència
d'un continu aprenentatge.
8. L'equip de les oficines
sempre en disposició
perquè tot vagi millor
per noltros, per nins i nines.
I si cauen les cortines
'nam a cercar les porteres
que per tot tenen maneres,
fent-mos 'nar més dret que un fus.
I quan no n'hi caben pus
van i tanquen les barreres.
9. I si hem de fer conclusions
de tants d'anys de convivència,
són, amb molta diferència,
tots els moments d'il·lusions.
I quan feim avaluacions,
que són ben males d'emprendre,
hem arribat a comprendre,
orgullosos de dir-ho
amb total satisfacció,
que ensenyar ha estat aprendre.
10. Tots tres vos hem d'agrair
poder fer sa despedida
d'aquests anys de nostra vida
que haurem viscut fins aquí.
Ha estat un gust compartir
amb voltros aquest quefer.
Salut per tot temps que ve
i a dins aquesta glosada
hi deixam una abraçada
per tot Mossèn Alcover.