Sant Jordi 2018. Departament de Català. Dones i Poesia. Lectura poètica.
 |
| Aina Bergas Poètica (Glòria Julià) |
Qualsevol provocació és vàlida perquè m'esclati en poesia, per començar a copsar
coses petites, dolces, punyents: carícies i malícies. Crear camins per deixar
que
s'expandeixin. Escriure per entendre, poesia per l'emoció.
Ales, ales, donar ales a la ballarina.
Trobar paraules noves de trinca, encloure mots amb paper, que estrenin llocs on
viure. Escriure el cos, escriure'm jo, fer-me real, encendre foc, llogar cadires.
Regirar el món, sentir l'eixida, del seny despert, desfer la mètrica, riure amb la
rima, punyir amb els dits dins la ferida, arrabassar crosteres, mor el poder amb
flors i síl·labes. Sentir-me cuc i papallona esquiva.
Clandestina (2006)
 |
| Pilar Mascaró Teatre d'Epidaure (Teresa Costa-Gramunt) |
Hem de fer la prova:
tu tires una moneda al peu dels graons
i jo escolto com cau des d'un dels seients més alts...
Pujo les escales.
La moneda ressona.
Torno a baixar a l'arena,
no sense esforç.
Quan ric,
feliç en la meva proesa,
tothom en mira amb aire adust.
Només perquè he gosat recitar un poema
mirant de cara l'antic tresor del déus...?
tu tires una moneda al peu dels graons
i jo escolto com cau des d'un dels seients més alts...
Pujo les escales.
La moneda ressona.
Torno a baixar a l'arena,
no sense esforç.
Quan ric,
feliç en la meva proesa,
tothom en mira amb aire adust.
Només perquè he gosat recitar un poema
mirant de cara l'antic tresor del déus...?
Santuari grec, 2005
 |
| Toni Caldentey i Tamara Floriani Reivindicació d'Eva (Àngels Cardona) |
Deixant de banda lirismes,
sempre he volgut tornar al paradís
d’allà on, un dia,
i sense lirismes,
m’expulsaren com a subjecte
de pecat i culpa.
Sempre he volgut tornar a Natura
per oferir pomes de Ciència
a la meva fam.
a la meva fam.
Inèdit.
 |
| Ariadna Gil, Loles Morente i Ma. Victoria Luque |
Divisa i Solc (Maria Mercè Marçal)
Divisa
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Fregall d'espart
Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.
Cau de llunes, 1977
 |
| Zakia Bezzizzi i Àngela Brunet La mar fa forat i tapa (Glòria Julià)
La mar fa forat i tapa.
L'amor fa forat i tapa.
D'enyorar-te em cauen
les
dents.
I torn de fusta.
I el corc a la dent
i el corc a
la fusta.
Clandestina, 2006
Ma Alba Font i Camila Malvezzi
Quan (Maria Magdalena Gelabert)
Quan em despert a la teva vora,
sé què és el món,
què és la claror i la fosca. Tot es fa premonitori claravident, llegenda. Quan em despert a la teva vora, veig l'ànima dels Déus, veig l'amor que és, i la carn. Tot es fa miracle, entre la gent, el poble. Quan despert a la teva vora, tot és cert.
Inèdit
Adonis (Maria Antònia Massanet)
M’agraden els nois que fumen
i que es delecteixen sent
políticament incorrectes,
que beuen amb desmesura,
que els hi agrada més la nit que el dia i la fortor de gos mullat de la ciutat a la flaire -de suavitzant concentrat- de les floretes del camp; que els hi agradi menjar i riure i fer l’amor, que sàpiguen de política i qui és l’Antony i la Woolf i la Djuna Barnes o la Pizarnik; que en comptes de seguir un equip de futbol siguin fans d’un moviment poètic i que apreciïn, junt al paganisme, la mística del materialisme. I sobretot m’agrada que de vegades es quedin callats davant l’espectacle de les gotes de pluja regalimant per la finestra o la brillantor de la teranyina a contrallum. Aleshores, que es girin envers mi i em facin una besada d’aquestes que fan parar el temps i ens fan sentir immortals per un instant.
Disseccions emocionals, 2006.
 Una canço "bamba" (Cèlia Viñas)
La nina, nina, nineta,
té tan blanca la color que quan dorm a dins del bres els llençols són de carbó. A la no, no, no, bon dormissó! La nina, nina, nineta, feta sucre, mel de cel, la prengueren els seus pares de la cua d'un estel. La nina, nina, nineta, feta mel, melicotó, la robaren els seus pares de la neu de l'ametló. A la no, no, no, estrelleta i flor! La nina, nina, nineta, els seus pares l'han trobat feta farineta dolça dins una espiga de blat. La nina, nina, nineta, tota ploma, plomissó, la trobaren els seus pares a la Cala de l'Amor. Primavera, matins, amors i altres coses de Mallorca i fora de Mallorca, 1949 - 1952        
Alumnes de Primer de Batxillerat A de Batxillerat musical
 Si el món fos... (Joana Raspall i alumnes de 2nESO A i B)
Si el món fos escrit amb llapis,
podria esborrar la lletra que vol ferir; podria esborrar mentides que no cal dir; n’esborraria l’enveja que porta mals; n’esborraria grandeses de mèrit fals… Però és escrit amb tinta de mal color: el color brut de la guerra i del dolor.
Qui voldrà escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra, des del nostre raconet…
Petits poemes per a nois i noies, 1981
Lídia Pérez i Bàrbara Duran
People Help the People (Birdy)
God knows what is hiding in those weak and drunken hearts
I guess you kissed the girls and made them cry
Those Hardfaced Queens of misadventure
God knows what is hiding in those weak and sunken eyes
A Fiery throng of muted angels
Giving love but getting nothing back
People help the people
And if your homesick, give me your hand and I'll hold it
People help the people
And nothing will drag you down
Oh and if I had a brain, Oh and if I had a brain
I'd be cold as a stone and rich as the fool
That turned all those good hearts away
God knows what is hiding in this world of little consequence
Behind the tears, inside the lies
A thousand slowly dying sunsets
God knows what is hiding in those weak and drunken hearts
I guess the loneliness came knocking
No one needs to be alone, oh save me
People help the people
And if your homesick, give me your hand and I'll hold it
People help the people
Nothing will drag you down
Oh and if I had a brain, Oh and if I had a brain
I'd be cold as a stone and rich as the fool
That turned, all those good hearts away
People help the people
And if your homesick, give me your hand and I'll hold it
People help the people
Nothing will drag you down
Oh and if I had a brain, Oh and if I had a brain
I'd be cold as a stone and rich as the fool
That turned all those good hearts away
|
Birdy, 2011
ENHORABONA i MOLTES GRÀCIES A TOTS!
