75 anys de la mort de Miguel Hernández
Ens deixares
Ens deixares quan el corc
que et rosegava podria la lírica,
esmicolava els teus ossos de vidre.
Malalt de solitud, entaforat en la caverna
on els vencedors deixaven mustiar totes les roselles.
Vencedors goluts,
que tammateix no podien xuclar
els esquitxos de la teva claror
alletada de versos, mel i anhels.
Perquè els teus mots
fornien l'univers, un món rabejat d¡escuma
on no hi tenia lloc
tanta bestialitat.
Tant de bo, però, el color de l'horitzó
barata les faccions,
s'aclareix
amb les bufades del vent.
Manel Santana.
Poema en record i homenatge de Miguel Hernández. Avui fa 75 anys de la seva mort a la presó d'Alacant.
