Xitxeros amb Empenta i amics: Inauguració de "La guerra a casa"

El passat divendres dia 2 de desembre el col·lectiu Xítxeros amb Empenta i amics (entre els quals hi figuren un grup d’alumnes de l’IES Mossèn Alcover) i Hartmut Bostmann inauguraren a la sala SAIM de Manacor l’exposició “La guerra a casa”, sobre la memòria històrica de la guerra civil a Manacor. Hi participaren un grup important d’artistes plàstics així com el conjunt Empelts, amb un espectacle de poesia, música i dansa. La sala s’obrí a les 6:00 de la tarda i, poc a poc, s’anà omplint de persones que volíem assistir a una exposició sincera i independent sobre la guerra civil, a on tothom hi tenia veu. Tots els que hi anàrem gaudirem de la bona feina dels organitzadors i col·laboradors. Rebeu des d’aquí la nostra enhorabona per la iniciativa. Endavant!












Presentació de Francisca Acuñas i Hartmut Bostmann:

Bon vespre tothom!
Molt bon vespre! Permeteu-nos que ens presentem:
Som els Xítxeros amb empenta.
I els seus amics.
per què aquesta exposició?
Per què tanta organització, reunió, fixació?
Tal vegada ens mouen la necessitat, les ganes i el dret.
Sí, per què no: el dret!
El dret a saber:
Com hem arribat aquí? Per què pensam com pensam? Per què som com som?
La història de les terres que habitam mai no pot ser tractada com una etapa acabada o superada. Al contrari, és part íntegra del nostre patrimoni cultural.
La història mai no es ferma a cap moment. Fa 80 anys. Fa dos dies. O fa un instant: no importa.
Una perspectiva, una visió, un eix, un emprenyo o una alliberació: miris com miris, la història sempre serà com a mínim això:
una eina d’accés a la realitat del present.
El dret a parlar: Qui decideix de què es pot parlar i de què no?
I arribat a aquesta pregunta, haurem de ser més concrets:
La Guerra Civil, els fets de la guerra d’Espanya a Mallorca, la guerra a casa, com l’ha definida l’autor Antoni Tugores, no és cap tema fàcil.
No tothom s’hi prestarà a contestar ni a plantejar-se preguntes. El silenci, a primera vista, pareix més còmode.
Però el silenci és precisament l’instrument utilitzat per aquells que exerciren i també d’aquells que amaguen o justifiquen la brutal repressió que va convertir en una mena d’infern Manacor, Felanitx, Son Servera, Porreres i tota Mallorca.
“La vertadera victòria del franquisme és el silenci. Un silenci basat en la por.” Una altra frase fruit d’una profunda anàlisi. Feta per Antoni Tugores.
El dret a saber, el dret a parlar i el dret a actuar:
Quan inauguram aquesta exposició i iniciam una sèrie d’activitats i esdeveniments, el que fem és canviar radicalment de paper.
Ens informam, ens situam,
ens demanam, projectam el passat a l’actualitat,
relacionam el passat amb el present.
Ens posicionam, i reivindicam.
Volem superar la ignorància de la gent i el silenci imposat pels vencedors.
Volem generar el respecte que devem a les víctimes i els seus familiars.
Passam de la percepció a l’acció, no tendrem pus por de la gent que NO vol parlar del tema.
Ni tendrem por de les mentides de sempre.
Volem elaborar estratègies per aconseguir una reconciliació de veritat, basada en el respecte, la justícia i la democràcia.
Recolzam la fórmula “Obrir per poder tancar la història”, utilitzada per l’historiador Bartomeu Garí:
Obrir arxius i fosses, casos i històries, ferides i portes suposadament prohibides: crear una vertadera Memòria Històrica.
Per poder ser justs, per poder rehabilitar víctimes i familiars, per poder perdonar, per poder reconciliar.
Per tancar.
Durant les nostres visites a la fossa comuna de Porreres hem pogut confirmar que no anam tan equivocats. A la fi, les víctimes parlen. I els especialistes – forenses, arqueòlegs i historiadors - parlen dels seus drets:

El dret a la veritat. El dret a la justícia. El dret a la reparació.
La història és nostra. I si sentim la necessitat i les ganes de remoure-la, de fer visibles estructures i fets, ho hem de poder fer.
Perquè, simplement, tenim el dret de fer-ho! Tenim el dret de conèixer la nostra història!
Volem veure, veure per aprendre, aprendre per conscienciar, conscienciar per evitar. Evitar que torni a passar pus mai.
Perquè com a persones no ens conformam amb el paper d’observadors. Volem ser subjectes.
Subjectes actius de la nostra vida, la nostra societat, i – la nostra història:
Pus mai feixisme. Pus mai guerra. Pus mai repressió.
Pus mai ha de sofrir el nostre poble allò que va sofrir fa 80 anys.
des del públic algú crida: I tot això, què té a veure amb l’art?
Tens raó, avui començam per l’art!
Pintura, dibuix, collage, fotografia, escultura, instal·lació.
I també poesia i expressió corporal!
L’art necessita llibertat.
L’art és llibertat!
Sense llibertat no hi ha art!
I sense art no hi ha llibertat!
Motiu suficient!
Motiu suficient?
Per implicar-se!
Benvinguts, benvingudes.
Benvinguts a casa. Benvinguts a la setmana dedicada a LA GUERRA A CASA, aquí, a la sala SAIM de Manacor, que iniciam avui vespre i que durarà fins dia 10 de desembre.

Entrades populars