Xitxeros amb Empenta i amics: Inauguració de "La guerra a casa"
El passat divendres dia 2 de desembre el col·lectiu Xítxeros
amb Empenta i amics (entre els quals hi figuren un grup d’alumnes de l’IES
Mossèn Alcover) i Hartmut Bostmann inauguraren a la sala SAIM de Manacor
l’exposició “La guerra a casa”, sobre la memòria històrica de la guerra civil a Manacor. Hi participaren un grup important d’artistes
plàstics així com el conjunt Empelts, amb un espectacle de poesia, música i
dansa. La sala s’obrí a les 6:00 de la tarda i, poc a poc, s’anà omplint de
persones que volíem assistir a una exposició sincera i independent sobre la
guerra civil, a on tothom hi tenia veu. Tots els que hi anàrem gaudirem de la
bona feina dels organitzadors i col·laboradors. Rebeu des d’aquí la nostra
enhorabona per la iniciativa. Endavant!
Presentació de Francisca Acuñas i Hartmut Bostmann:
Bon
vespre tothom!
Molt bon vespre! Permeteu-nos
que ens presentem:
Som els
Xítxeros amb empenta.
I els seus amics.
per què
aquesta exposició?
Per què tanta
organització, reunió, fixació?
Tal
vegada ens mouen la necessitat, les ganes i el dret.
Sí, per què no: el
dret!
El dret
a saber:
Com hem arribat
aquí? Per què pensam com pensam? Per què som com som?
La
història de les terres que habitam mai no pot ser tractada com una etapa
acabada o superada. Al contrari, és part íntegra del nostre patrimoni cultural.
La història mai
no es ferma a cap moment. Fa 80 anys. Fa dos dies. O fa un instant: no importa.
Una
perspectiva, una visió, un eix, un emprenyo o una alliberació: miris com miris,
la història sempre serà com a mínim això:
una eina d’accés a
la realitat del present.
El dret
a parlar: Qui decideix de què es pot parlar i de què no?
I arribat a
aquesta pregunta, haurem de ser més concrets:
La
Guerra Civil, els fets de la guerra d’Espanya a Mallorca, la guerra a casa, com
l’ha definida l’autor Antoni Tugores, no és cap tema fàcil.
No tothom s’hi
prestarà a contestar ni a plantejar-se preguntes. El silenci, a primera vista,
pareix més còmode.
Però el
silenci és precisament l’instrument utilitzat per aquells que exerciren i també
d’aquells que amaguen o justifiquen la brutal repressió que va convertir en una
mena d’infern Manacor, Felanitx, Son Servera, Porreres i tota Mallorca.
“La vertadera
victòria del franquisme és el silenci. Un silenci basat en la por.” Una altra
frase fruit d’una profunda anàlisi. Feta per Antoni Tugores.
El dret
a saber, el dret a parlar i el dret a actuar:
Quan inauguram
aquesta exposició i iniciam una sèrie d’activitats i esdeveniments, el que fem
és canviar radicalment de paper.
Ens
informam, ens situam,
ens demanam, projectam
el passat a l’actualitat,
relacionam
el passat amb el present.
Ens posicionam, i
reivindicam.
Volem
superar la ignorància de la gent i el silenci imposat pels vencedors.
Volem generar el
respecte que devem a les víctimes i els seus familiars.
Passam
de la percepció a l’acció, no tendrem pus por de la gent que NO vol parlar del
tema.
Ni tendrem por de
les mentides de sempre.
Volem
elaborar estratègies per aconseguir una reconciliació de veritat, basada en el
respecte, la justícia i la democràcia.
Recolzam la
fórmula “Obrir per poder tancar la història”, utilitzada per l’historiador
Bartomeu Garí:
Obrir
arxius i fosses, casos i històries, ferides i portes suposadament prohibides:
crear una vertadera Memòria Històrica.
Per poder ser
justs, per poder rehabilitar víctimes i familiars, per poder perdonar, per
poder reconciliar.
Per
tancar.
Durant
les nostres visites a la fossa comuna de Porreres hem pogut confirmar que no
anam tan equivocats. A la fi, les víctimes parlen. I els especialistes –
forenses, arqueòlegs i historiadors - parlen dels seus drets:
El dret a la
veritat. El dret a la justícia. El dret a la reparació.
La
història és nostra. I si sentim la necessitat i les ganes de remoure-la, de fer
visibles estructures i fets, ho hem de poder fer.
Perquè, simplement,
tenim el dret de fer-ho! Tenim el dret de conèixer la nostra història!
Volem
veure, veure per aprendre, aprendre per conscienciar, conscienciar per evitar.
Evitar que torni a passar pus mai.
Perquè com a
persones no ens conformam amb el paper d’observadors. Volem ser subjectes.
Subjectes
actius de la nostra vida, la nostra societat, i – la nostra història:
Pus mai feixisme.
Pus mai guerra. Pus mai repressió.
Pus mai
ha de sofrir el nostre poble allò que va sofrir fa 80 anys.
des del públic algú crida:
I tot això, què té a veure amb l’art?
Tens raó, avui
començam per l’art!
Pintura,
dibuix, collage, fotografia, escultura, instal·lació.
I també poesia i
expressió corporal!
L’art
necessita llibertat.
L’art és
llibertat!
Sense
llibertat no hi ha art!
I sense art no hi
ha llibertat!
Motiu
suficient!
Motiu suficient?
Per
implicar-se!
Benvinguts,
benvingudes.
Benvinguts
a casa. Benvinguts a la setmana dedicada a LA GUERRA A CASA, aquí, a la sala
SAIM de Manacor, que iniciam avui vespre i que durarà fins dia 10 de desembre.
