La sonrisa etrusca




(Ressenya feta per Joan Ferrer Rodríguez. 1r de Batxillerat)

La sonrisa etrusca.
 José Luís Sampedro

L'oblit ha esdevingut una de les nafres més grans de la societat moderna. L'oblit dels orígens, del passat, de la identitat o dels valors; la desaparició sistemàtica de tot allò que defineix un poble. Aquest és l'eix principal al voltant del qual gira "La sonrisa etrusca" de José Luís Sampedro.

En la novel·la, Sampedro reivindica la importància del món rural, de la cultura més primària , per mitjà de Salvatore, un pastor del sud d'Itàlia que es veu forçat a mudar-se a Milà per afrontar una malaltia que ell sap incurable. Serà allà, allunyat de la seva terra, on desenvoluparà la crítica a la societat moderna que s'estén al llarg del llibre. A més, amb la companyia del seu nét nounat, Salvatore afrontarà la realitat de la mort amb la passió del padrí que veu la seva herència encarnada en el nét, intentant-li transmetre l'amor al que és natural i pur, a la lluita i al sexe, a la carn i a la terra. 
   
Així doncs, "La sonrisa etrusca" es configura com una novel·la imprescindible per percebre la importància del passat, perquè al cap i a la fi, l'únic patrimoni és la memòria.

Entrades populars