La sonrisa etrusca
(Ressenya feta per Joan Ferrer
Rodríguez. 1r de Batxillerat)
La sonrisa etrusca.
José Luís Sampedro
L'oblit ha esdevingut una de les nafres
més grans de la societat moderna. L'oblit dels orígens, del passat, de la identitat
o dels valors; la desaparició sistemàtica de tot allò que defineix un poble.
Aquest és l'eix principal al voltant del qual gira "La sonrisa
etrusca" de José Luís Sampedro.
En la novel·la, Sampedro reivindica la
importància del món rural, de la cultura més primària , per mitjà de Salvatore,
un pastor del sud d'Itàlia que es veu forçat a mudar-se a Milà per afrontar una
malaltia que ell sap incurable. Serà allà, allunyat de la seva terra, on
desenvoluparà la crítica a la societat moderna que s'estén al llarg del llibre.
A més, amb la companyia del seu nét nounat, Salvatore afrontarà la realitat de
la mort amb la passió del padrí que veu la seva herència encarnada en el nét,
intentant-li transmetre l'amor al que és natural i pur, a la lluita i al sexe,
a la carn i a la terra.
Així doncs, "La sonrisa etrusca" es configura com una novel·la imprescindible
per percebre la importància del passat, perquè al cap i a la fi, l'únic
patrimoni és la memòria.
