ASSOCIACIÓ CULTURAL S'AGRICOLA. 125È ANIVERSARI. EXPOSICIÓ DE LLORENÇ FEMENIAS.
El passat dissabte dia 2 de novembre varen donar inici a l’Associació Cultural s’Agrícola els actes commemoratius del 125è aniversari de la seva fundació amb la inauguració de l’exposició retrospectiva de l’artista manacorí, recentment traspassat, Llorenç Femenias Veny.
Va presentar l’acte la historiadora de l’art Bel Riera Oliver la qual va explicar magistralment les característiques principals de l’obra de Femenias.
Per explicar els trets de la seva pintura va transcriure part d’una entrevista que li varen fer al mateix pintor a la revista Núvol: Hem de cercar una manera personal de fer les coses. Jo intent fer una pintura personal. I no don cap tipus d’importància a la figuració, sinó a la manera de fer les coses (...). Intent fer una representació de la memòria d’un indret, un intent de resumir el que he vist en colors, en sensacions (...) Cercar l’essència d’una cara, d’una natura morta, un interior. Saber plasmar aquestes coses amb molta humilitat, amb la major senzillesa possible, sense ostentacions de cap casta. No obstant, va dir Bel Riera, reconeix en aquesta mateixa entrevista que els seus referents al començament varen ser Miquel Brunet i Llorenç Ginard.
Riera també va voler destacar de la mostra dos del grans temes de la seva pintura: els retrats i els paisatges. Pel que fa als primers les figures no compleixen cap dels cànons de la bellesa occidental plasmada a mils de quadres però de cap manera destil·len un sentiment de rebuig; ben al contrari, el sentiment és de pertorbadora compassió, de comprensió, de solidaritat i de simpatia, un èxtasi decadent front de les més seductores violacions de tots els cànons clàssics. Referent als paisatges trobam panorames marins amb els núvols de protagonistes, i d’altres on el verd, amb totes les seves tonalitats ocupen el llenç, amb una pintura fosca, molt fosca, on quasi no es destrien els motius. Són paisatges sentimentals que et provoquen fortes dosis de melangia, tristesa, admiració, alegria... Una pintura que parla.
Bel Riera va voler concloure la presentació amb un epíleg de Joan Carles Gomis: Segur que Llorenç Femenies, es trobi ara on es trobi, continuarà pintant des de l’honestedat, discretament i sense fer renou, com va fer sempre... i com gairebé ningú sap fer.
La seva família i el nombrós públic que va assistir a la inauguració va voler d’aquesta manera fer una recordança de la figura del pintor Llorenç Femenias Veny
