El Mossèn viatja a Berlín, tercera edició.
Crònica d’un viatge
anunciat:
El Mossèn viatja a Berlín, tercera edició
17 a 22 de març 2016
Com a illencs, tenim una
necessitat afegida de sortir a veure món, explorar, viure aventures urbanes i,
sobretot, tenir l’oportunitat de
contemplar Mallorca des de l’exterior. Satisfer això és, més o menys,
l’objectiu principal dels viatges a Alemanya que cada any organitza el
departament d’alemany de l’IES Mossèn Alcover.
Per conèixer Alemanya no
anam de bromes i volam directe a les grans ciutats: Berlín, vella i nova capital de la loca motora europea, Munic,
bella capital bàvara italianitzada, al peu dels Alps i Hamburg, “la porta al
món”, on conflueixen les cultures luteranes i bàrbares.
Enguany hem tornat a
Berlín per tercera vegada. És, sens dubte, el lloc més interessant per a una
aproximació al poble alemany. Que quedi ben clar: no es tracta d’un curs
intensiu d’idiomes. La intensitat
consisteix en uns valors de molt més calat.
Amb cada volta pel
centre de la ciutat fas un recorregut
per segles d’història Rudiments del feudalisme, les petjades de l’època del
socialisme real i, last not least, l’exuberància
d’un capitalisme sense fre. El Deutsches
Reich, la RDA, el Westberlin
entre murs i la nova i reunificada RFA conviuen sobre un grapat de kilòmetres
quadrats.
Sobre el terreny, res de
taxis ni autocars exclusius: S-Bahn,
U-Bahn, Straβenbahn, Doppeldecker-Bus o el tren Regio, són els mitjans de
transport públics que ens serveixen per abandonar la dinàmica illenca i
rural per orientar-nos enmig de la jungla de formigó i descobrir tot allò que
inclou el programa del viatge:
· Els Pergamon-Museum i Neues
Museum, situats a l’Illa dels Museus – per empatia del professorat sempre començam per una illa -,
patrimoni de la humanitat,
· la cúpula del Reichstag dissenyada per Sir Norman
Foster, on s’ubica el parlament federal alemany, amb unes vistes espectaculars i una àrea informal per descansar,
· el Museu Jueu, que ens
fa sentir tot allò que hi veiem,
· el camp de concentració
Sachsenhausen, on queda ben documentat que l’horror i el sofriment que suposa el feixisme no es basa en cap accident,
· el Museu de Ciències
Naturals – Naturkundemuseum – amb els
dinosaures més grans d’Europa i
l’original de l’Arqueòpterix,
· la Porta de Brandenburg,
almenys per fer-hi LA foto del viatge!!,
· el Memorial Soviètic,
amb 2.000 soldats enterrats al darrere, que ens recorda que va ser l’Exercit
Roig qui va fer fugir la cúpula nazi
del seu quarter general
· i nombrosos llocs on es
pot contemplar restes de l'edificació més famosa de Berlín: EL MUR.
O sigui, un programa
replet de coses per veure i tocar, sense obligació de complir-lo. Perquè quan
ens cansam, ens aturam i relaxam. Per menjar una Currywurst al carrer, un Döner
al lloc del seu origen, el barri turc Kreuzberg.
Berlín, malgrat
l'omnipotent gentrificació que sofreix, encara guarda un món de llocs de cultura
alternativa - resultat de la reconquesta dels barris de l'Est, que no ens
volíem perdre:
·
el
barri de Prenzlauer Berg, amb
centenars de bars, clubs i restaurants. Ja som clients assidus al fraanz,
situat dins una antiga cervesera, on ens tracten com a vips i no ens cobren
entrada, simplement perquè venim de Mallorca...
· el diumenge dematí, no
hi ha res millor que una volta pel Mauerpark, on hi ha un mercadet amb
milers de coses inútils, amb menjar de tota casta i concerts boníssims al
carrer. El Park del Mur, forma part
d'uns terrens que durant la Guerra freda es trobaven enmig dels dos murs (sí,
n'hi havia dos!!). Gràcies a la iniciativa de la gent no ha caigut en mans dels
especuladors i s'ha conservat com a zona verda i multikulti.
Ah, i l'hotel, el Citystay, just al costat de la gran Alexanderplatz,
és una autèntica passada. Si no sabeu definir els termes de tolerància,
generositat o convivència, tastau-lo! A més, té una gran avantatge: com es
troba al costat de la torre de televisió, d'uns 368 metros d'altura, sempre
trobam l'hotel a la primera. Inclús el vespre, perquè està ben il·luminada.
Perquè encara no havíem esmentat el nostre mètode més habitual de moure’ns per
la ciutat: el kilo-METRO. A peu, és clar!
Prepara les botes per
caminar: ens veurem l'any que ve.
A Berlín, Munic,
Hamburg, ...
professorat acompanyant:
Berlín 2013: Pi i Hartmut
Munic 2014: Lina + Hartmut
Berlín 2015: Lina + Hartmut
Berlín 2016: Esther + Hartmut
(Crònica de Hartmut Botsmann)
