La bona nina del soul ha fet l'estirada malament
(Ressenya feta per en Miquel Galmés Sagrera, de 4t d'ESO)
Hem acabat l'any 2010 amb el nou disc de la galesa Duffy, Endlessly.
Aquest nou CD mescla els ritmes del soul més R&B, té temes que fan ballera a una pista de la discoteca com és “My Boy” o “Well, Well, Well” i d'altres que fan ballera a la pista d'una residència de la tercera edat com “Endlessly” o “Breath Away”.
Amb aquest comentari no vull dir que el CD sigui dolent, però com a molt el podem qualificar de regular.
El seu anterior CD, Rockferry, és deu vegades millor que aquest, amb ritmes elegants i suaus. Al nou CD els ritmes estan bé, però no tant com a l'anterior.
Duffy era anomenada la bona nina del soul. Ara mateix diria que és l'adolescent (esburbada) bona del soul.
A aquest CD li posaria un 6,5. Si l'anterior és molt millor, ella ho pot fer més bé.
Esperem que no evolucioni com n'Amy Winehouse. És broma!
