Presentació del llibre de Sebastià Portell: Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors.
Maria Magdalena Gelabert,
directora de la Institució publica Antoni M. Alcover, presentà l’acte i dedicà
unes paraules d’agraïment a l’autor del llibre, Sebastià Portell, i a
l’escriptora Antònia Vicens, una lluitadora de la condició femenina. Una idea
en la que incidí i desenvolupà Joan Miquel Riera, que acabà la seva intervenció
fent un paral·lelisme entre l’escriptora i Rosa Parks.
Quan arribà el torn de
Sebastià Portell ens digué, després de confessar-se enamorat de l’obra de
Vicens, que ell només ha escrit “la biografia d’una dona que mai escriuria la
seva autobiografia”, fruit d’un diàleg entre un jove escriptor i una
escriptora consagrada. Per això el llibre també inclou fotografies de la
trajectòria humana i vital d’Antònia Vicens. A continuació, un grup d’alumnes
de l’IES Mossèn Alcover, acompanyats al piano per la professora Bàrbara Duran,
llegiren un petit recull de textos de l’escriptora. Els Galindons es sumaren a
l’homenatge i ens dedicaren tres de les seves noves cançons.
El final de l’acte el va
cloure l’escriptora de Santanyí responent a les preguntes del públic que hi
assistirem: “és més important llegir que
escriure”, “nosaltres, la generació del setanta, no teníem cap tipus de
preparació, ben al contrari de la generació d’escriptors d’ara”, “jo agafava la
bicicleta i anava fins a Cala Figuera i allà hi havia la mar. No podia anar més
enfora però sabia que amb meus llibres podia viatjar allà on volgués”...
Volem donar les gràcies a
Sebastià Portell i a Antònia Vicens per oferir-nos una vetllada molt agradable,
senzilla i engrescadora. I a Antònia Vicens per el seu exemple de tenacitat,
valentia i coratge que han pres la forma d’un llibre: “Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors”.
